L'Ontinyent 1931 és el líder en solitari del Grup VI de la Tercera RFEF després de véncer per 0 a 1 a l'Atzeneta UE en el derbi de la Vall d'Albaida. Els ontinyentins no volen mirar enrere, i ja estan concentrats en tornar a El Clariano per disputar el partit d'aquest diumenge contra el CD Burriana a les 17 h. L'entrenador blanc-i-negre, Roberto Bas, destaca la unió del vestuari i el gran moment de l'equip, però sempre mantenint els peus en terra.
- Com ha afrontat l'equip la setmana després d'una victòria com la del derbi?
Molt alegre, sempre en el treball per davant. Són un grup de jugadors que tenen un vestuari molt, molt unit. El sentit de l'humor sempre està present. Jo sempre els dic que és necessari que continuen així, perquè és una de les claus. Després, tot això es reflexa en el terreny de joc.
- Des de l'inici de temporada s'ha parlat dels 40 punts. Aquest gran començament canvia els objectius?
Sincerament, no canvia res. Fins que no tinguem els 40 punts sabem que aquesta categoria en dos o tres resultats que no siguen de sumar o d'un en un... això pot passar. De fet, està passant-li a molts equips. Entren en una dinàmica negativa i costa molt d'eixir perquè és una categoria que als partits està molt fina la línia d'aconseguir un objectiu o no. Depens moltes vegades de situacions, encerts, errors i la sort. El primer són els 40-42 punts per tindre matemàticament assegurada la categoria i, tant de bo, estiguem en llocs que puguem competir per a alguna cosa més. Seria espectacular.
- A l'afició hi ha molta eufòria i il·lusió, com s'aïlla a l'equip d'eixa sensació per mantindre la concentració i la intensitat?
És cert que hi ha una eufòria, veus l'equip líder i tots els comentaris són positius. Però, nosaltres tractem d'aïllar-se de tot això. Sabem que el nostre objectiu és la salvació. Hi ha molta gent pensant en promocions o ascensos, nosaltres s'hem d'aïllar totalment. Sabem que quan tens èxits aquestes coses passen, i quan tens fracassos és el contrari. La vida és així, quan va tot bé sempre tens molts amics, i quan les coses no van bé desapareix tot el món i apareixen les crítiques. Fa temps que intente abstraure'm de tot això, de separar-ho i anar a la nostra. És el que els dic als jugadors. L'eufòria ha de ser de portes del vestidor cap a fora, però nosaltres hem de ser conscients que som debutants en la categoria, que no hem fet res, que la línia que portem és molt bona. De repent canvia i nosaltres la missió es seguir treballant per millorar perquè no canvie.
- Com espera al Burriana? Pensa que vindrà a tancar-se?
El Burriana és un equip que vaig veure en promoció contra l'Olleria. Tenen un estil de joc molt similar al nostre, però que ara haurà pres les precaucions necessàries per a competir en altra categoria superior. Espere que no vinguen a replegar-se del tot, però sí que ens esperen en bloc mig, tancant en joc interior. Pel que he vist, és un equip complicat, com tots, però aquest t'utilitza una estructura que va a ser complicat poder entrar ahir i fer-li mal. A partir d'ahí, és futbol i poden passar moltes coses. A mi és un equip que em va agradar i pel que estic veient té resultats prou dispars.
- Ja van 7 partits sense encaixar gol, quina és la clau?
La clau d'això no és ni més ni menys que treballar. Per un costat, treballar per mantenir la porteria a 0. Que els jugadors siguen conscients que traure punts ací sempre s'ha de partir en que no et facen a tu gol. Sinó, és molt complicat pegar la volta al resultat. La intensitat és clau en cada acció a baló aturat, sabent que el partit se te'n pot anar en una d'aquestes accions. I, com sempre, un poquet de sort. És molt prima la línia i està clar que nosaltres treballem el moment sense baló, busquem estar còmodes. Un altre hàndicap que tenim és quan tenim una proposta associativa i perdem el baló, els contraatacs i les accions a baló parat. Aquestes coses són claus per a mantindre la porteria a 0 i, després, un poquet de sort.
